Vaig néixer una nit freda propera a Nadal, com la quarta filla d’una família nombrosa. De petita, heretava roba, joguines i un munt de llibres dels meus germans grans: joies literàries de Dostoievski, Delibes, Grandes i Rodoreda. D’adolescent, em vaig endinsar en els mons fascinants d’Asimov, Huxley, Orwell i Tolkien. Quan no llegia, imaginava històries i em perdia en el meu món de somnis i idees.

A casa sempre em recorden amb un llibre a les mans: amagada al lavabo, en un racó del pati de l’escola o amb una llanterna sota la manta per no despertar les tres germanes amb qui compartia habitació. Quan no llegia, imaginava històries i em perdia en el meu món de somnis i idees.

Tot i que sempre havia somiat escriure, vaig començar a treballar als quinze anys i la meva passió va quedar en un somni. Durant anys, vaig compaginar la meva feina com a professora d’Innovació a la universitat amb la de consultora laboral. Després de més de tres dècades a la mateixa empresa, vaig decidir deixar-ho tot per dedicar-me plenament a la meva veritable passió: l’escriptura.

Des de llavors, he publicat quatre novel·les: No sé qui sóc (finalista del premi Ciutat de Picassent), Cicatrius (Premi Ramon Muntaner 2023 de literatura juvenil) i La geometria dels batecs (Premi Manuel de Pedrolo de narrativa i ciència-ficció). El meu últim llibre es titula El principi d’incertesa.