Recomanacions de tardor: entre castanyes, pluja i un bon llibre
La tardor i la nostàlgia de les petites coses
A la meva mare i a mi ens agradaven les castanyes rostides. Quan era una nena, més que menjar-les, m’agradava la sensació del paper calent entre les mans, l’olor de torrat i els dies que es tornaven més freds i humits per anunciar l’hivern.
La meva mare podia pelar-les acabades de treure del foc. Tenia unes mans dures i adobades, mans de dona que havia treballat molt. Treia una castanya fumejant del cucurutxo, la pelava i ens la donava. No hi vaig reparar fins fa poc. Aleshores em semblava natural que ella no mengés, que nosaltres sempre fóssim primer.
La tardor té una mica de nostàlgia: els colors ocres, els arbres que es despullen deixant caure les fulles, les tardes més curtes i fosques. Són tardes per posar-se uns pantalons amples, una samarreta gastada i arraulir-se al sofà. M’agrada llegir mentre l’estiu fora enrere.
Llibres que oloren a tardor
Abans, quan els nens eren petits, només podia llegir a la nit, quan ja estaven al llit. Ara gaudeixo aquestes estones de lectura tranquil·la, acompanyada del so de la pluja o del silenci.
Pensant en tot això, em vénen al cap lectures que em provoquen certa nostàlgia. Clàssics que em van arribar al cor… o em van terroritzar.
“Las cosas que perdimos en el fuego”, de Mariana Enríquez
Un descens a l’horror més real i quotidià, on el monstruós no viu a les ombres, sinó als carrers ia les cicatrius.
“Misery”, de Stephen King
Una història angoixant que t’atrapa des de la primera pàgina i no et deixa anar, amb una tensió tan real que gairebé es pot sentir el cruixit dels ossos.
“La sombra del viento”, de Carlos Ruiz Zafón
Una carta d’amor als llibres envoltada de misteri, on les paraules obren portes al passat i la ciutat de Barcelona es converteix en un laberint de secrets i bellesa.
El principi d’incertesa: la lectura perfecta per a aquesta tardor
I qui sap… potser entre pàgines, pluja i castanyes calentes, encara trobis un moment per llegir “El principi d’incertesa”.
Aquesta novel·la és un thriller psicològic hipnòtic, dels quals es devoren en dues tardes i deixen més preguntes que certeses. La seva història juga amb els límits entre la veritat i la percepció, entre allò que creiem controlar i allò que simplement succeeix.
Ideal per als qui gaudeixen dels llibres que conviden a reflexionar més enllà de la darrera pàgina, El principi d’incertesa és una lectura que acompanya, remou i atrapa, perfecta per a les tardes fredes d’octubre.
Una tardor per llegir i deixar-se emportar
Potser la tardor ja no és tan freda ni tan llarga com abans, però continua sent una estació per aturar-se. Per llegir a poc a poc, mirar per la finestra i deixar-se embolicar per les històries.
Feliç tardor, i feliç lectura. 🍂