Hi ha una veritat silenciosa que recorre la literatura, a cada època es troben noves veus que la interpreten, que l’habiten, que la transformen.
A la novel·la de misteri contemporània, aquesta renovació arriba de la mà de dones que escrivim des d’un lloc diferent, més íntim, més conscient, més atent al que passa als plecs de l’experiència humana.
La presència de dones a la literatura, i en aquest gènere, ja no és excepcional. A Espanya aquest moviment s’ha consolidat amb força.
Només cal llegir algunes de les entrevistes a escriptores de thrillers a Espanya que apareixen en revistes literàries i mitjans culturals, per comprendre fins a quines punt les mirades femenines estan redefinint el gènere.
La característica d’aquest moviment destaca per la capacitat única per il·luminar zones que abans romanien en penombra, qüestionant estructures i ampliant l’horitzó del possible.
Aquesta nova literatura de misteri femenina no és un subgènere ni una categoria tancada, sinó un gest col·lectiu, una manera de narrar que neix de la sensibilitat, l’experiència i la memòria dels qui fa dècades que reclamen el seu lloc en aquest gènere
Veus que dialoguen entre si
En els darrers anys, les entrevistes a escriptores de thrillers a Espanya han permès escoltar de manera més directa les seves preocupacions, influències i processos creatius.
Moltes autores coincideixen en una cosa essencial: busquen escriure amb autenticitat, no amb autoritat ni per competir amb els models tradicionals.
Aquest gest ha generat un diàleg col·lectiu que enriqueix el panorama literari espanyol, on cada autor aporta un matís diferent que enriqueix l’oferta literària en espanyol.
Algunes opten pel true crime, mentre que d’altres aposten pel thriller psicològic i d’altres aborden el rural noir o la novel·la urbana, moltes vegades amb relats que s’entrellacen, es responen, es complementen.
El que és fascinant és que es tracta de construir un camí des de l’ampliació, augmentant el gènere amb formes i veus que el poden explicar.
Mirades que incomoden, que interroguen, que revelen
El suspens s’articula des de l’emoció continguda, l’observació minuciosa del que és quotidià, i des d’aquesta intuïció gairebé orgànica que permet captar allò que s’escapa entre línies.
El que distingeix moltes escriptores de misteri no és únicament el tema que aborden a les novel·les, sinó la manera com el miren.
Les trames depenen més de la construcció d’una atmosfera que del gir inesperat, transformant en inquietant tant el crim com el que passa al voltant.
Els vincles tensos, els silencis perllongats, la memòria que insisteix encara que vulguem oblidar, són part d’aquest enfocament emocional que interpel·la el lector aportant una nova profunditat al gènere.
El misteri és més que un trencaclosques intel·lectual, en aquest nou model es converteix en una recerca emocional que travessa els protagonistes i, per extensió, el lector.
Personatges femenins que trenquen el motlle
Una de les aportacions més significatives de les escriptores contemporànies al thriller espanyol és la construcció de personatges femenins complexos, allunyats de l’estereotip de víctima o amb un rol secundari.
Les dones són ara investigadores, periodistes, científiques, advocades… Però a més, són sobretot éssers humans plens de matisos.
Es tracta de personatges femenins amb motivacions dels quals no sempre són heroiques, que es mobilitzen pel desig de comprendre el seu propi passat, o per protegir els qui estimen, o per desafiar les estructures que les han silenciat.
La presència de personatges tan complexos transforma la novel·la, introduint una sensibilitat diferent, que trenca amb allò que s’esperava.
Les protagonistes d’aquest gènere a la ploma femenina no són éssers infal·libles, s’equivoquen, dubten, manipulen, amaguen i mostren imperfeccions en què connecten amb el lector.
La intimitat com a territori narratiu
La literatura de misteri femenina sol explorar espais que havien estat menys transitats per les tradicions més clàssiques del thriller.
Descobrir el culpable travessa el procés de comprendre els mòbils, les emocions, els traumes i els desitjos que sostenen la història.
En aquestes novel·les, la intimitat es torna un lloc on allò misteriós es filtra amb facilitat, perquè aquí es revelen les contradiccions humanes sense grans artificis.
La casa familiar es converteix en escenari de tensió; l’amistat es torna en un pacte ambigu; el cos és un arxiu de cicatrius físiques i emocionals.
Les autores de misteri obren més preguntes que respostes, sense por a endinsar-se en allò incòmode, com si el misteri fos dins dels qui el miren.
Més enllà del gènere, una manera de mirar el món
El paper de les escriptores a la novel·la de misteri contemporània és el que impulsa una transformació que va més enllà de la literatura.
En reescriure els codis del suspens, es mostra que el terror també pot ser silenciós, que la violència pot venir del que és quotidià, que els secrets familiars pesen tant com un crim perfecte. Aquest nou enfocament en la literatura de misteri femenina convida a una lectura més pausada, més introspectiva, més conscient, generant una connexió íntima amb el lector.